Esglèsia Santa Maria d’All
La parròquia d’All surt per primera vegada esmentada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell a finals del S. X. Els comtes de Cerdanya tenien béns a All potser ja a l’any 867, data en què consta que el comte Salomó hi residia i hi va presidir un judici. L’església tenia, a més de l’alter major, un altar dedicat a Sant Marc on es jurà el testament sacramental de l’arxilevita Guillem l’any 1051. L’edifici construït al S. XII, d’una nau, amb la torre-campanar construïda en dues etapes diferents, està edificada amb carreus de pedra calcària grisa i vermella.
Exteriorment l’absis consta d’un sòcol baix de tambor llis, acabat amb un fris sobre mènsules i una finestra al centre, lleugerament desviada vers al nord.
La part més notable i característica d’aquesta església és la magnífica portalada composta de dues arquivoltes de secció rectangular i una intermèdia sobre columnes, decorat el conjunt amb motius escultòrics repartits per les arcades, capitells i basament de les columnes.
Al Museu d’Art de Catalunya es conserven una Majestat i la Mare de Déu d’All. La Mare de Déu és una imatge de molta qualitat, datada cap el 1200, corresponent al Medieval romànic.
Església Sant Miquel d’Isòvol
L’església és una construcció neoromànica que consta d’una sola nau, amb absis a l’est i porta orientada a migdia.
El campanar ha estat refet diverses vegades, però malgrat tot, conserva l’orientació i les dimensions de l’edifici romànic. Els carreus són de pedra local amb incursions de blocs de marbre d’Isòvol de color rosat. L’absis és semicircular i hi té adosat a la part nord una petita absidiola.
A la façana de migdia hi trobem la porta d’arc de mig punt i dues finestres també de mig punt estretes, que reprodueixen la façana d’un edifici romànic.
El campanar és de planta quadrada, fet amb carreus més petits que les de la resta de l’església, i ha estat coronat recentment amb llosat a quatre vents.
A l’actual emplaçament de l’església de Sant Miquel n’hi havia hagut una altra de romànica, també sota l’advocació de Sant Miquel. Se’n tenen notícies a partir del S. XIII.
És possible que Sant Miquel d’Isòvol depengués de la parròquia d’Alf, però en desaparèixer Sant Miquel de Sansor, els feligresos d’aquesta població van començar a acudir a missa a Isòvol, travessant el Segre per una palanca.
Església Sant Pere D’Olopte
La parròquia de Sant Pere surt documentada a l’acta de consegració de la Seu d’Urgell, de finals del S. X. Inicialment estaba sota la invocació de Sant Feliu. Fou construïda entre els segles XII i XIII.
Per orientar el temple cap a l’est, l’absis queda penjat sobre el coster que calgué assentar-lo sobre un basament de més de tres metres d’altura, que li dóna una gran esveltesa. Els carreus són corbats per adaptar-se millor a la forma cilíndrica de la paret i té la coberta de volta apuntalada, cilindre llis, finestral al mig i fris de dents d’engranatge sobre cartel·les esculturades. Acaba amb una cornisa en forma de cavet.
La portalada es composa de cinc arquivoltes de perfil. N’hi ha tres de secció rectangular que alternen amb altres dues compostes de columnes i arc tòric.
La façana de ponent ha estat objecte de més d’una modificació. A l’última reconstruccio, es van treure les ruïnes de la rectoria que havia tingut adossada.
Al Museu d’Art de Catalunya hi ha una talla policromada de la mare de Déu amb el nen Jesús sobre els genolls.
Ermitatge Santa Maria de Quadres
Fou durant molts segles un santuari venerat i lloc de pelegrinatge. Durant els segles XIII i XIV ja era coneguda com a domus hospitalis de Santa Maria de Cadris, capella d’hospital, on hi acudien els pelegrins i viatgers que baixaven del Coll de la Perxa cap a la Seu d’Urgell, seguint el camí de Sant Jaume. Un cop desaparegut l’hospital, l’ermita va restar com a lloc de devoció, visitada per molts habitants de la comarca de la Cerdanya.
L’ermita original, propera al riu Segre i al Torrent Gros d’All, amb el temps, va anar quedant molt enfonsada respecte al nivell del terreny exterior, a causa de les crescudes del riu Segre i dels sediments depositats pel Torrent Gros. Aquest fet, junt amb altes desperfectes que l’ermita ja havia patit, va fer que es decidís, a finals del S. XVII, aixecar-ne una de nova sobre els murs de la vella. És doncs, una església en què conviuen construccions de diferents èpoques.
Fins el 1936, en què fou incendiada, es conservà un retaule barroc, al cambril del qual es venerava una talla de la Mare de Déu del S. XIII. També es donava culte a una altra imatge de la Mare de Déu, més tardana, semblant a les del S. XV.
El dia de Sant Bernabé tots els pobles de la solana es reunien a Quadres complint un vot fet en temps passats. Actualment, els veïns del municipi d’Isòvol mantenim la tradició de celebrar una missa per Sant Bernabé i cada segon diumenge de setembre s’organitza l’Aplec de Quadres, que consisteix en la celebració d’una missa i un dinar de germanor.
El pont del Diable
Construcció a la riba del riu Segre, a prop d’Isòvol. Es troba força destruït. S’està planificant la restauració del seu entorn.
El riu Segre / Riberes de l’Alt Segre
El Segre és el riu més llarg de la Cerdanya. Les seves fonts es troben a l’Alta Cerdanya, al vessant septentrional del puig del Segre, al nord del Puigmal i a uns 2.300 m d’alçària. El seu recorregut fins a desembocar a l’Ebre és de 265 Km, i el seu cabal mitjà anual, dins de la comarca, és d’uns 11 m3 per segon.Les Riberes de l’Alt Segre dins de la Cerdanya que formen part del PEIN del mateix nom les formen els municipis de Bellver de Cerdanya – Das – Ger – Isòvol – Montellà i Martinet -i Prullans amb un total de 45 ha. Són zones inundables temporals en funció del nivell freàtic o de les avingudes del riu. La dinàmica fluvial i les condicions variables originen una diversitat d’ambients naturals de notable valor conservacionista i bellesa paisatgística. La vegetació hidrofítica hi és ben escassa, representada per unes minses poblacions de llenties d’aigua (Lemna sp. ) i algun clap de boga ( Typha sp. ) i càrex ( Carex sp. ).
La vegetació forestal de ribera, encanvi, hi és molt ben representada. A la zona s’hi desenvolupa una verneda situada en les zones menys afectades pels embats de l’aigua i que té un gran interès. Pel que fa a la fauna, l’espai és de gran interès per a l’ornitofauna que nidifica en boscos de ribera i per a fauna amfíbia, ja que queden, de forma dispersa, tolls d’aigua desconnectats del riu on els peixos no hi tenen accés.
Esterregalls d’Olopte – All
INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL DELS ESTERREGALLS D’OLOPTE-ALL I MINES DE SANAVASTRE
Aquesta zona és interessant des d’un punt de vista patrimonial geològic per tres raons principals.
En primer lloc, perquè inclou probablement uns dels exemples més impressionats de badlands de Catalunya amb demoiselles coiffés i xaragalls que s’incideixen fins a 4-5 metres en les successions detrítiques del Miocè de la Cerdanya.
En segon lloc, perquè conté part dels milllors afloraments de Miocè de la Cerdanya amb conglomerats i lutites que enregistren molt bé l’evolució lateral de les característiques sedimentològiques d’un con al·luvial des de les seves parts més proximals a les més distants. En aquestes últimes part, cal destacar la presència de nivellls de lignits que es fan més freqüents cap al centre de conca on es troben les mines de Sanavastre. La inclusió d’aquestes mines a cel obert en aquesta geozona té un valor afegit ja que són el darrer testimoni qye queda de les explotacions de lignit que es van realitzar a la Cerdanya en el passat.
Per últim i tercer lloc, aquesta geozona també té un valor patrimonial paleontològic que ve donat per l’existència a les mines de Sanavastre d’abundants restes vegetals molt ben preservades ( fulles i tiges ) i de restes de mamífers que es van recuperar del passat.
Totes aquestes raons fan que aquesta geozona tingui un interès tan científic com sobretot didàctic destacable. En aquest sentit, des d’un punt de vista científic, cal recordar que aquesta geozona hi tenim representat un dels pocs exemples de badlands del Pirineu i que les successions miocenes de les mines de Sanavastre contenen abundants restes biològiques que formen part de coleccions dels principals museus geològics de Catalunya i Espanya. Per altra banda, la bona preservació d’aquestes restes orgàniques i en concret les condicions ambientals en la que es va formar la conca de la Cerdanya.
Per últim, la qualitat dels aloraments així com l’abundància de restes vegetals confereixen a aquesta geozona un indubtable interès didàctic per conèixer el funcionament d’un con al·luvial i, en concret, el que es va formar en aquest sector de la Cerdanya durant el Miocè.
Pel que fa a l’interès turístic, el paisatge dels badlands en els geòtops de les Guilleteres i dels Esterregalls d?olopte i All, juntament amb la presència d’un estany amb ocells en el geòtop de les mines de Sanavastere, fan que aquesta geozona presenti unes característiques que també la fan força interessant.
Els Tossals d’Isòvol i Olopte, espai natural del PEIN
Carecterístiques de l’àrea
Els Tossals d’Isòvol i Olopte constitueixen un espai natual del PEIN ( Decret 328/1992 ) situat als vessants meridionals del Pirineu oriental de la comarca de la Cerdanya, que pertany a la muntanya submediterrànea pirinenca i que afecta part dels termes municipals d’Isòvol i Bellver de Cerdanya. En curs del riu Duran és el l’eix vertebrador d’un conjunt geomorfològic que ha estat sotmès a un procés de carstificació. Els valors naturals de l’espai són determinats per la relativa diversitat d’hàbitats de l’espai, fet que constitueix un marc adequat per una fauna igualment diversa. Són elements departicualr interès les cavitats del sistema càrstic de les calcàries devonianes i la presència d’alguns endemismes i espècies rares de gran interès biogeogràfic en fauna cavernícola.